sábado, 26 de noviembre de 2011

Farà cosa d'un any que tinc germà

Et trobe a faltar, et necessite en certa manera i ho sent cada cap de setmana, 48 hores que ens passem parlant a cada estona. Creus que és per la costum d'haver estat fent-ho tot un any en arribar a casa cada dia; sincerament jo també, ens hem acostumat a l'altre... Fins i tot massa.
Tu, molt. Em preocupa.

Dius que no t'ho dic, et posa frenètic que no et diga tot el que passa pel meu cap; i a mi que ja sigues capaç d'intuir, no tot, però si com em sent i que sempre em digues tot el que sents i tot el que penses: els teus problemes, que m'aprecies, que m'estimes, que em necessites, que tinc tota la teva confiança...
Tot això em pot, em supera i ho saps, com saps que sempre estic aquí per a tu, i ho acceptes, com jo a tu. Acceptes que riga obertament de les teves sensibleries i rius amb mi. Ets tan summament tendre quan dius que amb vore'm riure tens prou, que saps que estic bé i que jo també t'estime i me n'alegre per tu i que sé que tu per mi... Em roda el món pel terra fins arribar davant dels peus quan et sent dir que voldries abraçades que t'arribessin, petons, quelcom més... quelcom més.

Jo també et conec massa bé. T'ho vaig preguntar un cop, perquè sospitava, i vaig encertar.
Ara no sospite, tinc por perquè crec que tornaré a encertar.
Tot es glaçà, no vaig fugir perquè t'estime i ho saps; però no em refie de mi mateixa. Potser ara em doni per córrer lluny i tinc molt clar que això també ho notaràs.

Escriuria molt més però no ho llegiràs, ni sé si t'ho diré.
Confie en què em llegeixis la ment o directament a mi, com fas sempre... fins i tot quan no espere que ho facis.

2 comentarios:

  1. M'encanta com transmets tot el que sents, i encara que no ho llegeixi mai, escriure sempre serveix per estar més tranquil amb tu mateix...

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, m'agrada que t'agrade. Escriure sempre em treu un pes de sobre.

    ResponderEliminar