I'm alive.

Fa temps que no publique, no redacte, ni tan sols escric.
He tornat al full en blanc la cal·ligrafia i al "de mi per a mi".

Tant en valencià com en castellà, tornaré a deixar caure coses per ací.
Prompte, espere.

"Tot el món necessita que el necessiten, és una necessitat lícita"

Ets el meu amic, el meu company; ets el meu "+1", ets el meu "quan més sucre més dolç", les postres per a les que fas lloc després de dinar encara que ja estàs fart, com enfonsar-te més al llit calent quan ja estàs gitat, com els nervis de sortir a escena, com les ganes de sortir, com un reencontre inesperat, com un regal que tampoc s'espera, com el lluir del Sol més potent en anar-se'n un núvol...

No et necessite; et prefereixo, et vull, t'estimo.
Sóc tossuda, massa, i jo trio. Trio deixar d'estar sola, trio estar més que sencera, et trio.

Les necessitats i les dependències m'espanten.
No em necessites, no vull; vull ser el millor dels teus "bonus tracks".
L'extra del dia que ja era redó.

¿Por qué? Eh, eh, eh ¿por qué?

PLAY
¿El volumen? súbelo.
Más, más, más, un poco más... Perfecto, gracias.
Justo lo que buscaba. Fuerte, sin  mucho sentido (ahora mismo no lo necesito).

¿Por qué la gente pide explicaciones que no quiere oír y yo no quiero dar?
Bueno, supongo que no entendemos lo mismo por "necesario".

Vermelló Granat Foc Rosella Passió

Saps què? Mai sabràs per què una dona es pinta els llavis.

Una dona es pinta els llavis quan pensa deixar marca de cada mossegada que va a donar-li avui al món i a la vida, llavis rojos i brillants per somriure a un altre dia que no està fet per a ella però que ella farà seu.
Una dona amb llavis rojos per a besar, per a fer-me un petó, per a fer-te'l a tu.
El dia que no es "sent" dona, per sentir-se, i quan s'hi sent, per fer-ho saber al món i a tots.
Per a dir "mira'm" o "tant se'm fa que no em mires"
Se'ls pinta per ella, per a ell, per a tu...

Hi ha milers de raons i altres tantes que no se m'acudirien. Avui pot ser per una, per totes o per cap d'elles.

Una dona es pinta els llavis quan no pot més, quan s'ha de dir a ella mateixa "aixeca't, mou-te, avant", quan s'estima més que miren els seus llavis que els ulls enrojits de plorar.

D'una dona amb llavis per pintar, igualment o més bonics al natural, ho vaig aprendre: la meva avia.
"No pots més? Mentida. Pinta't els llavis de roig, al carrer i avant"

Sort de tenir altres coses on posar el cap.

Digueres que quan m'ho diguesis així podría passar a ser motiu per a preocupacions, però que per aquell moment no.

Ara ho has dit, com tu ja saps; afegint, quan veus que no va bé, que sols era un comentari aïllat.
Però m'ho has dit. M'has dit que has estat a ma casa, quan jo no estava, amb les meves nenes, que el meu lloc al sofà ja fa olor de tu i que m'estimes... que m'estimes molt.

I ara ja està... gel, gel, gel glaçat; fred i fredor entre nosaltres.
I tot per tenir la sang tan calenta.

Com de costum, com de constum, com de costum... un dia, les coses canvien.

- Sempre m'abraces quan em trobes d'esquenes. Ho fas per a que jo no et puga abraçar veritat?
- Però qué dius? De tot has de tenir queixa, home ! Ja me'n vaig.- totes les paraules brollen farcides amb tot el que no es diu.
- Torna aquí dona!- seguit del somriure de costum.
- Nens, me'n vaig ! - els fa petons als dos nois asseguts al sofà i diu - Us estime, ja ho sabeu.- encara que els veurà dilluns vinent i s'ho tenen més que aprés.
- Vine aquí. - L'estreny , com sempre, entre els braços- Molta sort, t'anirà molt bé.- i xiuxiueja- Ens veiem dilluns, petita. Parlem, d'acord? ¡Ah! i digues quan arribes a casa.
- Bé xaaaato- es separa i somriu- Ens veiem dilluns.- puja la veu per a fer-se escoltar pels que seuen davant la tele, i quan els mira de nou se n'adona de què veritablement els estima, als tres- Adéu tios !

Des del seient d'aquells volen "adéus" i ambdos somriures, i resonen fins que tanca la porta.


De debò que els estima, a tots tres. No volia deixar-ho córrer però ha passat una setmana més i prefereix deixar passar els Nadals en pau. L'estima.

Pensaments de diumenge

Té un mal dintre, que ni viu ni la deixa viure. No és greu però es despenja de l'estòmag i ni s'ofega, ni se'n va; sols va i ve com els dies que ella és incapaç de veure més enllá.
Fa pilota amb un munt de "complicats" que apareixen a mesura que semblen arribar sol·lucions.
Ja no pot deixar-ho passar.


El dia d'avui sona així