lunes, 9 de abril de 2012

"Tot el món necessita que el necessiten, és una necessitat lícita"

Ets el meu amic, el meu company; ets el meu "+1", ets el meu "quan més sucre més dolç", les postres per a les que fas lloc després de dinar encara que ja estàs fart, com enfonsar-te més al llit calent quan ja estàs gitat, com els nervis de sortir a escena, com les ganes de sortir, com un reencontre inesperat, com un regal que tampoc s'espera, com el lluir del Sol més potent en anar-se'n un núvol...

No et necessite; et prefereixo, et vull, t'estimo.
Sóc tossuda, massa, i jo trio. Trio deixar d'estar sola, trio estar més que sencera, et trio.

Les necessitats i les dependències m'espanten.
No em necessites, no vull; vull ser el millor dels teus "bonus tracks".
L'extra del dia que ja era redó.

sábado, 7 de abril de 2012

¿Por qué? Eh, eh, eh ¿por qué?

PLAY
¿El volumen? súbelo.
Más, más, más, un poco más... Perfecto, gracias.
Justo lo que buscaba. Fuerte, sin  mucho sentido (ahora mismo no lo necesito).

¿Por qué la gente pide explicaciones que no quiere oír y yo no quiero dar?
Bueno, supongo que no entendemos lo mismo por "necesario".

viernes, 6 de abril de 2012

Vermelló Granat Foc Rosella Passió

Saps què? Mai sabràs per què una dona es pinta els llavis.

Una dona es pinta els llavis quan pensa deixar marca de cada mossegada que va a donar-li avui al món i a la vida, llavis rojos i brillants per somriure a un altre dia que no està fet per a ella però que ella farà seu.
Una dona amb llavis rojos per a besar, per a fer-me un petó, per a fer-te'l a tu.
El dia que no es "sent" dona, per sentir-se, i quan s'hi sent, per fer-ho saber al món i a tots.
Per a dir "mira'm" o "tant se'm fa que no em mires"
Se'ls pinta per ella, per a ell, per a tu...

Hi ha milers de raons i altres tantes que no se m'acudirien. Avui pot ser per una, per totes o per cap d'elles.

Una dona es pinta els llavis quan no pot més, quan s'ha de dir a ella mateixa "aixeca't, mou-te, avant", quan s'estima més que miren els seus llavis que els ulls enrojits de plorar.

D'una dona amb llavis per pintar, igualment o més bonics al natural, ho vaig aprendre: la meva avia.
"No pots més? Mentida. Pinta't els llavis de roig, al carrer i avant"