Brolla la sang que embraveix la fera;
bufa fort qui per la vida desespera;
alé càlid de qui espera no ser mort.
Crits al cel per la que no és nostra lluita,
fredor d'acer per a qui no entén que és lluitar.
La fera asseguda entre els seus versemblants
i puntades al sòl a favor de l'instint.
Orgull al somriure i temor de la barbàrie,
tot l'art i l'herència, vestit de llums.
No hay comentarios:
Publicar un comentario