- Sempre m'abraces quan em trobes d'esquenes. Ho fas per a que jo no et puga abraçar veritat?
- Però qué dius? De tot has de tenir queixa, home ! Ja me'n vaig.- totes les paraules brollen farcides amb tot el que no es diu.
- Torna aquí dona!- seguit del somriure de costum.
- Nens, me'n vaig ! - els fa petons als dos nois asseguts al sofà i diu - Us estime, ja ho sabeu.- encara que els veurà dilluns vinent i s'ho tenen més que aprés.
- Vine aquí. - L'estreny , com sempre, entre els braços- Molta sort, t'anirà molt bé.- i xiuxiueja- Ens veiem dilluns, petita. Parlem, d'acord? ¡Ah! i digues quan arribes a casa.
- Bé xaaaato- es separa i somriu- Ens veiem dilluns.- puja la veu per a fer-se escoltar pels que seuen davant la tele, i quan els mira de nou se n'adona de què veritablement els estima, als tres- Adéu tios !
Des del seient d'aquells volen "adéus" i ambdos somriures, i resonen fins que tanca la porta.
De debò que els estima, a tots tres. No volia deixar-ho córrer però ha passat una setmana més i prefereix deixar passar els Nadals en pau. L'estima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario